Impulsant connexions
02/09/2022
Què és DMR (Digital Mobile Radio)?
En plena era de les comunicacions mòbils, la majoria de la informació que rebem és gràcies a sistemes de telecomunicacions públiques, com, per exemple, 3G, 4G, 5G, etc. A més d’aquests sistemes comunicacions mòbils, existeixen un altre tipus d’estàndards dedicats als sistemes privats coneguts com a sistemes de comunicacions PMR (Private Mobile Radio), els quals estan orientats a ser emprats per usuaris de diferents sectors, com ara empreses i cossos de seguretat i emergències, companyies de gas, operadors de flotes, etc., de tal manera que les comunicacions siguen el més efectives possible, especialment en termes de disponibilitat, al mateix temps que segures.
A diferència de les xarxes de comunicacions mòbils comercials, les quals el seu principal propòsit està basat a aconseguir un nombre elevat d’usuaris (clients), els sistemes PMR no estan orientats a competir amb usuaris convencionals que els puguen minvar o llevar capacitat o recursos de la xarxa. Per això, una xarxa dedicada permet controlar tant la prioritat com la seguretat de les comunicacions, alhora que exhibeix uns temps d’accés a la comunicació molt inferiors als de les xarxes públiques. Aquests sistemes de radiocomunicacions empren terminals ràdio portàtils (MS, Mobile Station), els quals es poden comunicar directament entre ells (manera DMO, Direct Mode Operation) o bé mitjançant una infraestructura dedicada d’estacions base (BS, Base Station).
Existeixen diversos estàndards PMR, com per exemple, TETRA, P25 (APCO 25) o DMR, més orientats a usos professionals, però també es poden trobar estàndards per a ús comercial o lúdic. Bàsicament, deixant de costat les realitzacions tecnològiques particulars de cada estàndard, la principal diferència entre ells ve donada en si empren assignació estàtica de canals (sistemes convencionals) o assignació dinàmica de canals (sistemes trunking), permetent mitjançant aquests últims un aprofitament més eficient de l’espectre.
L’estàndard DMR (Digital Mobile Radio) es tracta un estàndard obert desenvolupat per l’ETSI l’any 2005, el qual ofereix serveis de veu i dades, així com altres serveis complementaris. Va ser concebut com un protocol de radiocomunicació digital de banda estreta que exhibira una notable millora quant a eficiència espectral respecte als sistemes PMR analògics, concretament oferint 2 slots temporals per cada radiocanal. DMR té les tres maneres o perfils (tier) de funcionament bàsics:
• Tier 1: Funcionament sense llicència. En aquesta manera, conegut com DMO, la comunicació es produeix entre dos dispositius mòbils o portàtils de manera directa, sense necessitat que la comunicació empre infraestructura de xarxa. Òbviament, l’abast de les comunicacions és el menor de totes les maneres de funcionament de l’estàndard. Es tracta de la versió PAMR (Public Access Mobile Radio), és a dir, de la solució comercial de l’estàndard DMR i, en conseqüència, no requereix un excessiu de trànsit de veu i dades
• Tier 2: Funcionament convencional amb llicència. Els usuaris d’aquesta manera han de disposar de llicències individuals atorgades per l’administració competent. La comunicació pot ser cursada tant en manera DMO, igual que en Tier 1, com secundant-se en una determinada infraestructura desplegada al llarg de la zona a cobrir. En aquest cas, l’abast de la xarxa podrà ser estés segons les necessitats que es tinga, quedant solament limitat per la disponibilitat d’estacions repetidores.
• Tier 3: Funcionament no convencional amb llicència. Aquesta manera utilitza un sistema de ràdio troncal (trunking) llicenciat, tractant-se de la solució no comercial de l’estàndard. Ofereix les mateixes funcionalitats que els nivells inferiors de l’estàndard, però permetent l’assignació dinàmica de canals a tots els usuaris del sistema, amb l’objectiu de maximitzar els recursos espectrals disponibles. Està orientat a xarxes de comunicació d’àrea extensa, amb un nombre elevat d’usuaris i amb grans requeriments de trànsit de veu i dades.